Yo no sé que les pasa a los años que cada vez se me hacen más
cortos!!!
Yo no sé que pasa que mi memoria cada vez está más pequeña!!!!
Por eso no paro de valorar aquellos refranes que me parecían, cuando yo era una lozana muchachuela, una barbaridad: "el tiempo es oro", "más vale hoy que mañana" , "más vale un mal apunte que una buena memoria" , "más vale un lapiz corto que una memoria larga"... Y otros que no se me ocurren (jolin, en un plis! se me han olvidado!).
Cada vez uso más estas expresiones y esto da un repeluco... aaaggghhhh... que puede llegar a ser fastidioso. E intento usar agendas (que por cierto, me las voy dejando por allí dónde las uso para apuntar algun evento) Digo agendas, en plural, porque alguna de ellas no la he recuperado. Intento mirar el reloj para ver la hora y no compulsivamente. Pero nada de lo que haga en realidad, me sirve: aunque los dias pasan a su cadencia, las semanas vuelan y los meses casi que ni los veo... De los años, mejor ni comentar...
Volando bajo............. ñññññññññññiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiaaaaaaaaaaaoooooooouuuuuuuu !!!!!
2 comentarios:
Nòia, avui et llegeixo de "capa caiguda"... No ens desaniméssim, que, com deia la meva àvia en un arranque d'optimisme així com per animar-me: "ves, tu rai que encara vas de pujada!". És clar que ara també recordo quan vaig fer 20 anys i em va dir: "bueno nena, que farem?, que vas para la trentena y nadie te pretende"... Això és aixecar la moral!...
Bé,vet aquí un altre simptoma de la vellesa, vull dir de l'experència, saltar d'un tema a l'altre i anar-se per les branques. Tornant al tema de la memòria, trobes que està molt sobat fer la comparativa de la memòria de l'ordinador i la nostra pròpia? NO? Doncs amopallà! Nooooo (amb to condecendent), no és que tinguem mala memòria, és que, afortunadament cada cop tenim més coses per recordar (o oblidar) i com que la memòria té una capacitat x que a cadascú li ha vingut donada de sèrie hem de buidar-la de tant en tant per tal de guardar el realment important. Val a dir que m'encantaria comptar la meva memòria per gigues tot i que ja tinc assumit que amb prou feines arriba a uns poquets megues, amb la qual cosa de tant en tant m'adono que ella soleta fa com una espècie de procés amnèsic per temes i hi ha zones senceres de la meva vida que no les recordo per res.
És curiós això de la memòria...en ocasions es tracta d'higiene mental, suposo, ja que hi ha coses que millor no meneallas, tot i que tinc una amiga que té la sorprenent capacitat de recordar-ho tot. Però tot-tot. I, és més, de tant en tant s'auto-imposa un curiós exercici: s'obliga a submergir-se en el fangar més viscós de la memòria i es revolca volta i volta i volta per recordar i sentir, i després dir allò tan rancuniós de perdono però no oblido i coses així... Jo no ho sé fer, ho confesso. Potser no és bo oblidar les coses així com si t'haguéssin donat un paellazo al cap, però, un cop més, el pas del temps ajuda a assumir que és el que hi ha. Això si, igual després m'enrecordo de coses que no tenen maleïda importància, com ara nom i cognoms de clients i el seu número de telèfon (que dic jo, per què ho necessito?) o em desperto en plena nit intentant saber com es deia el protagonista de... Això particularment fa molta ràbia i de vegades no paro fins que ho logro saber.
Ai, quin rotllo! i Tempus Fugit!
Hola M!!!
No estic de "capa caiguda", estic de "capa voladora" (tipus Superman, saps?) i a vegades, quan veig les meves limitacions temps-espaials, em faig ràbia i en vull més... I he de triar, com si fos escullir el parell de mitjons que et posses avuí !!! I si la pífio?, Doncs mala sort! però no deixaré de probar, això està més clar que l'aigua.
Tens raó en que la memòria humana és comparable amb el disc dur dels ordimadors, de fet, jo sempre dic que els nens al tenir el disc dur tan "buidet" se'n recorden dels petits detalls i fins i tot, de la frase idèntica que han escoltat. I el curiós, és que fins i tot tenen bastants dies de durada...
Jo, crec, tinc la memòria absolutament selectiva. Sempre m'oblido -i acostumo a perdre- els papers que he de portar al metge per segons quines proves. Vés que serà! que no em vé de gust anar-hi.... Després sempre he d'anar demanant perdó i favors... Què hi farem!
Però una de les coses que em fa molta ràbia és anar a sopar i no recordar anècdotes o historietes de la gent, o que es mencionin persones que jo no recordo, perque he de reconèixer que si quan m'expliquen no sé de què va... vol dir que no m'importaven gaire ( o gens) i vaig seleccionar voluntariament el OFF de la memòria ( "No a l'ocupació d'espai en la meva memòria", però sense manifestació, pacíficament, un acord tàcit entre ella -la memòria-i jo... tú ja m'entens, oi?).
I per acabar... a que ara, en aquesta època estas jugant al Memory ??? A que sí??? Jo també i és per culpa de qui tu saps...
Thks.
Publicar un comentario