viernes, junio 15, 2007

¡¡Sugus!! ... Sugus para todos!!!!

No tengo mas remedio que reconocerlo. Estoy solemnemente orgullosa de haber llegado hasta aquí. Post tras post... hace ya 12 meses!!! No me imaginaba que un año transcurriese tan rápido, tan insolentemente descarado que pierdes la noción del tiempo. Sólo hechos puntuales importantes, tipo Año Nuevo, vacaciones, Semana Santa te resitúan de nuevo y, hacen alegrarte porque llega una fecha especial, o desanimarte porque hace tanto desde que…
La oportunidad de compartir un blog con amigos lejanos, de exponer opiniones, dudas, quejas, imágenes que en principio son mías, y soltarlas indiscriminadamente te da un aire de tranquilidad, de complicidad. Sé de amigos que leen los posts y no dejan comentarios, pero luego, hacemos la típica cháchara en relación a los que les ha dejado un regusto (amargo y dulzón, indistintamente)

Quisiera daros las gracias a todos (o a nadie), los que caen por este espacio abierto del mundo cibernético y desearos que si os apetece hacer cualquier cosa, por descabellada que os parezca os lieis la manta a la cabeza y lo intenteis. Es mejor un fracaso que un no saber qué hubiera pasado. Como dice aquél , de los encontronazos y de los errores, uno aprender y se curte.

Si pudiera regalar a cada curioso que cae por el blog un puñado de Sugus, lo haría ahora mismo. Siempre me ha gustado celebrar cumpleaños con estos caramelitos blandos de mi infancia. Los recuerdo con mucho cariño, y estaban buenos. Después de los Sugus, podríamos hacer una cervecita en cualquier terracita del mundo mundial, pero…. No va a poder ser!! Así que que, celebrad vosotros, con los ingredientes que queráis alguna cosa. Os incito desde aquí que brindeis por la salud, la compañía del momento, el dia de hoy y el aire que respirais… nada más!! Así de sencillo. Debiérammos estar más celebrativos más a menudo. Por lo que sea… actualmente casi todo es un milagro…

A los que están lejos, M., I., A. les envío un beso y gracias por su apoyo e ideas. A los que están cerca… ya quedaremos y hablaremos...el sábado, o el martes ó el jueves, ó el domingo…. El caso es que lo haremos.
Gracias por estar al otro lado, y siento que en ocasiones, sea tan… tan… rollera y monotemática y poco solidaria y un poco plomo… Al fin y al cabo, reconozcámoslo… somos humanos… Ah! Y puestos a pedir milagros... pondría para todos vosotros ... el Hungry Heart de Bruce Springsteen como banda sonora del post (para que no os olvidéis de las buenas canciones)

7 comentarios:

Anónimo dijo...

FELICITAAAAATS!
Guarda'm un Sugus dels de pinya (els blaus)i deixa'm assaborir-lo mentre aixeco el cap, tanco els ulls i remeno el cap perquè es moguin, com si fossin espantamosques,les cuetes aixerides que amb tanta dedicació m'ha fet aquest matí la meva mare. Les boletes de plàstic vermelles com cireres recullen a banda i banda els cabells ben enclenxinats. Alguns rínxols, però, s'han escapat rebels pel clatell i em fan pessigolles a les espatlles. El Sugus tebi d'estar a la butxaca m'ompla la boca de dolçor i em fa venir salivera. No el mastego. Vull assaborir-lo i fer-lo durar. Continuo amb els ulls tancats i obro els braços i començo a rodar, a girar i girar sobre el meu propi eix. El mareig i la pinya són embriagadors. Se m'escapa el riure mentre procuro que no em caigui el Sugus i la bava. Em deixo anar i quedo estirada al terra panxa enlaire. Aaaaah, quin gust tornar a tenir cinc anys!!!
Gràcies, Laia!

Anónimo dijo...

Com aquell que rés....... please de maduixa i a poder ser un grapadet. Moltes felicitats per el teu primer any. Però......no t´ho reservis tot per el blog: anyoro el divagar en directe. Quan expliques les cabries en viu. Són una suculenta passejada per els teus pensaments, romanços, embolics. Que normalment acaben en rises a duo.
Ahhhhhh sempre llegeixo les teves cavil.lacions amb un mig somriure.
Felicitats.

Anónimo dijo...

Oi, achei teu blog pelo google tá bem interessante gostei desse post. Quando der dá uma passada pelo meu blog, é sobre camisetas personalizadas, mostra passo a passo como criar uma camiseta personalizada bem maneira. Até mais.

Laiern dijo...

Hola Mercè!!!!
Moltes gràcies per estar aquí. Quan em faig la idea de com cel.lebrar quansevol aconteixement, sempre acabo buscant en la meva memòria el cóm m'agradaven les festes quan era enana. recordo que hi havia musica (no sé si la ràdio) hi havia refrescs (cosa megaexcepcional), hi havia olives (..mmm...) i bollitos de pernil dolç i formatge. També de sobrasada i foigras.
Al cole portava sugus i em deixaven repartir a cada nena de la classe. Passant per cada pupitre, perdiem el temps i xerrava (sempre m'ha agradat moltissim) amb tothom. A les amigues donava de maduixa i pinya i a les altres llimona i taronja.
Menjar sugus quan no tocava, enganxats als queixals, i intentant parlar correctament sense que es notés... era realment una proessa. Qui no s'havia guardat mai un sugus a mig menjar a la butxaca de la bata....??!!
I tornar a casa amb el saquet gairebé buit... i repartir als coneguts !!! Que xulo!
Moments estelars de la vida de cadascú.
Salut!

Laiern dijo...

Hola anonimo!!!
Sé que no diveguem perque hi ha molts assumptes que, de fet, ens semblen més importants. però ñés certament mentira. No res és més important que les estrujades de cervell a deshora, a destemps, sense saber el perquè ni el com.
Parlar del butano, dels okupes (recordes?), del temps a Perth, de les formigues del acuina, del penjat que fa d'elegant, dels españols, dels koales que fan carícies i del millor viatge que la teva imaginació pugui dibuixar... El que sigui, però sense ordre establert. Això es elq ue ens alimenta. I no ho hem de perdre. Aixi que ENDAVANT LES HATXES !!!

Marinetix dijo...

Ostres Laiern, un any ja!
A que passa volant? A que és un gustasso rellegir els posts per reviure les sensacions viscudes l'últim any? Algunes es van repetint, són cícliques. D'altres, seran úniques i irrepetibles.
Moltes felicitats!
Ah, guarda'm un sugus per donar-me'l al pròxim concert del Boss, plis. O al de Police! ;-)
Petons!

Laiern dijo...

Hola Marinetix!!!
Potser abans de que s'acabi l'any podrem veure el Boss en acció. Si es veritat els rumors que corren. Per llavors, no et preocupis, que ja et donaré un saquet de Sugus.
Sí que tens raó de les sensacions que produeix l'apretar el botó "publicar". Sempre amb aquell dubte que provoca i la satisfacció que et dóna...
Inigualable.
Merci. Xin-xin!
Petonets!!